El nostre model sanitari, com la societat, està en una crisi que no és només econòmica, sinó social, democràtica i, sobretot, de valors.
El grup d’ètica de la CAMFiC aporta elements de reflexió sobre aspectes ètics de la nostra pràctica que puguin ser útils com a referents. Ho fa desenvolupant el Compromís com a metges de família, aprovat el 2005 per l’assemblea de la CAMFiC i seguint l’exemple britànic (Good Medical Practice).
Hem definit les conductes desitjables per a un bon metge de família, unes conductes que volen ser un far que mostri el camí per esdevenir un metge de família bo. Un ideal al qual tant aviat ens hi atansem com ens n’allunyem. Un ideal que, segurament, cap de nosaltres serà capaç d’assolir en la seva totalitat.
No és un document normatiu que s’hagi de complir obligatòriament, ni de mínims, com el Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. És un cant a la millora, a les nostres fortaleses, al nostre valor professional.
El document descriu conductes, i ha de servir de referent per a qualsevol soci independentment d’on treballi: en el sector públic o privat, en consultes d'AP o en altres àmbits (PADES, sociosanitaris, hospitals, serveis d'urgències....).
Aquest document és un esborrany que ha passat per debats i revisions de molts professionals, però volem saber l’opinió de tots els socis de la CAMFiC per millorar-lo i per acabar de donar-li la forma definitiva. Et demanem l’esforç de llegir-lo, valorar-lo i opinar.
Hem demanat ja opinió sobre el valor DEDICACIÓ, RESPECTE, PROXIMITAT i LLEIALTAT
Et demanem avui que opinis sobre les conductes del valor PRUDÈNCIA.
* Si tens algun dubte sobre el significat d’algunes de les paraules o expressions del document pots consultar-ne el sentit que hi donem al glossari.
La prudència és la virtut de decidir el que és òptim en cada cas concret. És el valor més associat al principi de no maleficència que, ens obliga, primer de tot, a no provocar danys amb la nostra actuació professional.
Orienta les accions, habilitats i tècniques vers la cura, protecció i promoció de la salut, fent del balanç risc/benefici un hàbit sistemàtic, especialment quan es tracta d’accions dirigides a la prevenció, defugint altres interessos.
La prudència és el camí que ens ha d’acompanyar des del coneixement teòric a les circumstàncies específiques de cada pacient. L’exercici prudent comença amb coneixements i habilitats actualitzats i culmina amb l’anàlisi de les circumstàncies específiques en que els posarem en pràctica. Suposa un exercici de la racionalitat crítica: és el millor pel pacient?, hi han altres alternatives?, actuo per costum?, actuo sota el influx de pors personals?
Emplenar enquesta
